Arxiu Històric del Socialisme Català
Diccionari Biogràfic
Arquer i Saltor, Jordi
(Barcelona, 17 de març de 1907 - Perpinyà, 12 d'abril de 1981)
De ben petit la seva família es traslladà a viure a Bellcaire
d'Urgell, on el seu pare, membre de la Unió Catalanista, dirigia una
escola lliure en català. Germà dels també militants Jaume i Ramon
Arquer, era reconegut per les seves dots d'oratòria. Era empleat de
comerç. Entre 1923 i 1926 escriu a La Terra i a Justícia Social, òrgans
de la Unió de Rabassaires i de la Unió Socialista de Catalunya
respectivament, amb postures marxistes, catalanistes i revolucionàries.
Durant la Dictadura de Primo de Rivera entrà en contacte amb l'Estat
Català de Macià i fundà el Centre d'Estudis Marxistes. Va dirigir la
secció de treball del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria
de Barcelona. El 1927 fou empresonat i a la presó Model conegué a
Joaquim Maurín, líder de la Federació Comunista Catalano-Balear. El
novembre del 1928 fundà a Lleida amb membres de l'Ateneu Enciclopèdic
Popular el Partit Comunista Català, en clara discrepància amb les tesis
del PCE pel que feia a l'autodeterminació. Abans de la proclamació de la
República havia escrit en els òrgans del FCCB i del PCC. L'any 1930
publicà "El comunisme i la qüestió nacional i colonial", amb textos
traduïts de Lenin, Stalin i Bukharin. El juny d'aquest any el detenen
per injúries a la Corona en un míting a Vilafranca i a l'octubre començà
amb Maurin el procés d'unificació dels seus dos partits, que culminà
amb el primer congrés del Bloc Obrer i Camperol el març del 1931.
Durant la República va ser candidat del Bloc a tots els comicis des
del 1931 al 1934. Va participar a la Conferència Regional de la CNT en
representació del Sindicat Mercantil; a les darreries del 1931 la CNT
expulsà el seu sindicat per la presència d'Arquer a llistes electorals.
Arquer anà a Moscou amb la delegació del Bloc per tal de resoldre les
diferències amb la Internacional. Després dels fets d'octubre del 1934
tornà a ser empresonat. Al setembre del 1935 participa a la reunió de la
que sorgirà el POUM, a partir de la fusió del BOC i l'Esquerra
Comunista. Algunes reunions prèvies es van dur a terme al domicili del
mateix Arquer.
Durant la guerra dirigí la primera columna de voluntaris del POUM i
esdevingué comissari polític de la divisió Lenin. L'any 1937 prologà les
"Intervencions parlamentàries" de Maurin, en què queda reflectida la
polèmica amb Carrillo. Al juny fou detingut amb el Comitè Executiu del
POUM i alliberat el 27 de juliol per un jutge que no trobà matèria
delictiva amb que inculpar-lo. Un any més tard, però, el van condemnar a
onze anys de presó per "segregació de la convivència" i "còmplice de
delicte", encara que durant els Fets de Maig no era a Barcelona. Després
de aquests esdeveniments mai més no es va dir comunista, tot i que
seguia sent marxista i revolucionari.
Acabada la guerra civil s'exilià a França, si bé va viure durant un
temps a Mèxic. Allà fou secretari de la delegació de la Unió de
Catalanistes Independents. Desvinculat del POUM, col·laborà des de París
en la creació del Moviment Socialista de Catalunya i formà part del
consell de redacció d'Endavant. El 12 de novembre del 1950 dimití del
Consell directiu per no estar d'acord amb la transformació del Moviment
en un partit i a finals del 1956 se'n separà definitivament. El 1973
s'establí a Perpinyà de manera estable, tot i que feia estades a
Barcelona. A l'exili va escriure en diferents revistes mexicanes,
xilenes i argentines.
Va iniciar a Catalunya un arxiu sobre la guerra i l'exili amb el
suport de la Fundació Jaume Bofill. En les darreries de la seva vida, va
ser molt actiu com a conferenciant i políticament entrà en contacte amb
un col·lectiu comunista que després s'integraria a Independentistes
dels Països Catalans i recreà sense èxit d'afiliació el Bloc Obrer i
Camperol dels Països Catalans. L'any 1979 presidí l'Assemblea dels
Col·lectius Obrers en Lluita. En els darrers anys es definí com a
socialista independent i independentista.
Col·leccions
Diccionari Biogràfic Figures destacades del socialisme català
Manuscrits Reflexions sobre el Socialisme de socialistes ja desapareguts
Butlletí Informació i difusió de materials i activitats de l'Arxiu
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 934 955 447
Financiado por el Ministerio de Cultura y Deporte
