Arxiu Històric del Socialisme Català

Publicacions Activitats

Diccionari Biogràfic

Colomer i Nadal, Víctor

(Corbins, 5 de juny de 1896 – Mèxic, 16 d'octubre de 1960)

Fill de jornalers del camp, estudià magisteri a Lleida. Inicià la seva activitat política dins Joventut Republicana i, més endavant, en l'Agrupació Socialista. Fou mestre del Liceu Escolar de Lleida. El 1920 s'adherí a la Federació Local de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Lleida i col·laborà al setmanari Lucha Social, que defensava la revolució russa i la participació de la CNT en la III Internacional. S'incorporà també a la Federació Comunista Catalano Balear (FCCB) i per aquestes activitats fou empresonat el 1925. Des del gener 1926 fou redactor de La Antorcha, portaveu del Partit Comunista d'Espanya.

El 1928 participà en la fundació del Partit Comunista Català (PCC) i dos anys més tard es traslladà a viure a Barcelona, moment en què s'implicà en la fundació del Bloc Obrer i Camperol (BOC). A partir de l'agost de 1931 es dedicà a les qüestions agràries en la comissió del partit formada per a tal fi i col·laborà de manera habitual a L'Hora. Com a producte d'aquest treball escriví El Bloque Obrero y Campesino y la cuestión agraria (1932) i El anarquismo y la revolución (1933). Fou també membre del Comitè Central i del Comitè Executiu del BOC i candidat d'aquesta formació a vàries eleccions: Municipals de 1931, Corts Constituents de 1931, Parlament de Catalunya de 1932, Corts de 1933 i, finalment, municipals de 1934. Professor a l'Escola Marxista, el 1933 fou president de l'Ateneu Enciclopèdic Popular.

Durant l'aixecament del 6 d'octubre del 1934 representà el BOC en el Comitè Revolucionari Militar, i l'abril del 1935 defensà l'apropament del BOC al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) amb l'objectiu d'unificar el socialisme peninsular, oposant-se a la fundació del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM). Quan aquest es fundà, ingressà a la Federació Socialista Catalana, formació que acabà confluint en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) el 23 de juliol de 1936. En aquest darrer partit fou membre del Comitè Executiu fins al final de la Guerra Civil i s'encarregà de la Secretaria d'Agitació i Propaganda, a més de dedicar-se de nou a qüestions agràries.

L'octubre de 1936 fou nomenat regidor de cultura de l'Ajuntament de Barcelona en representació del PSUC. Promogué l'edició de les revistes Meridià i Catalunya, però la publicació d'aquesta segona revista li comportà l'acusació de trotskista per Palmiro Togliatti, raó per la qual fou apartat de la direcció del partit.

Exercí com a darrer alcalde abans que Barcelona caigués en mans de l'exèrcit de Franco. El 26 de gener de 1939 s'exilià a França i el març, després de la resolució del Comitè Central del PSUC reunit a París, fou expulsat del partit. Emigrà a Mèxic on el març de 1941 participà en la fundació del Moviment Social d'Emancipació Catalana, partit que es convertí, el juliol de l'any següent, en el Partit Socialista Català. Finalment, el 1958 s'integrà al Moviment Socialista de Catalunya (MSC) de Mèxic.

A l'exili mexicà col·laborà també amb revistes i periòdics, com Revista dels Catalans d'Amèrica (1939-1940), Meridià (1944 i 1957) i Nova Era (1945-1947).