Arxiu Històric del Socialisme Català
Diccionari Biogràfic
Vila–Abadal i Vilaplana, Francesc; “Jeroni”
(Barcelona, 3 d'abril de1929 – Barcelona, 16 de setembre de 1978)
Fill del metge Lluís Vila-Abadal, un dels fundadors d'Unió
Democràtica (UDC), estudià a l'Escola Blanquerna de Barcelona. Durant
els anys del batxillerat (1939-1945) donà classes de catequesi al Centre
Montserrat-Xavier de Sants, dirigit per Joan Pelegrí. Ja aleshores
apostava pel nacionalisme cultural i polític, alhora que per un
catolicisme al servei dels més necessitats.
El 1945 inicià els estudis de Medicina a Barcelona que acabà el 1951.
Aquests foren també anys de militància cultural; participà en diferents
grups, com el Torres i Bages o el constituït al voltant de Pere
Figueres i col·laborà amb l'Associació Franciscàlia dels caputxins.
Concebé la salut com un dret que havia de ser garantit de forma
universal. Així, combinà la seva feina com a metge especialista a
l'Hospital del Sagrat Cor, amb la col·laboració amb el Grup SOS, equip
de metges que treballà de forma gratuïta per atendre els més desvalguts.
A principis dels anys cinquanta es vinculà al Moviment de Joves
Cristians Catalans que tenia una relació directa amb Montserrat.
Militant d'Acció Catòlica, estigué vinculat a diferents plataformes
liderades per Jordi Pujol -com el Centre d'Investigació, Recerca i
Promoció-, per tal de "fer país", reconstruir i enfortir el
catalanisme. A mitjans de la dècada s'uní al moviment CC, apropant-se a
la línia de Joan Rion, que a més del catalanisme tenia com a focus
d'atenció rellevant les problemàtiques socials. A les darreries de la
dècada col·laborà amb altres moviments de caire cultural com El Ciervo, Laye i SUR.
El 1957 fou detingut durant la vaga de tramvies, es casà tres anys més
tard i el 1962 entrà com a conseller a Edigsa, fundada l'any anterior.
El 1961 veié el naixement del Front Obrer de Catalunya (FOC) amb
certa esperança i hi col·laborà durant un breu període de temps, però
vers el 1966 es decantà cap el Partit Socialista Unificat de Catalunya
(PSUC), amb el que col·laborà també sense afiliar-se. El 1971 ingressà
al Moviment Socialista de Catalunya (MSC) i a finals de maig del mateix
any fou detingut i acusat de ser un dels organitzadors de l'Assemblea de
Catalunya. Quan fou posat en llibertat provisional al cap de poc,
continuà treballant per a la reunió fundacional de l'Assemblea de
Catalunya (7 de novembre de 1971) a l'església de Sant Agustí Vell. Per a
tal esdeveniment redactà, juntament amb Antoni Gutiérrez, els punts
programàtics de l'Assemblea. Poc després hagué de passar un temps a
l'exili per tal de no ser detingut de nou.
Un cop tornà a Barcelona, participà en la fundació de Convergència
Socialista de Catalunya (CSC) el 1974, però s'hagué d'exiliar de nou a
França el 5 octubre de 1975 per haver prestat auxili mèdic a un militant
d'ETA ferit en un tiroteig. Visqué entre París i Saint Martin-le-Beau,
residència del president Tarradellas, amb qui col·laborà estretament i
formà part de l'organisme consultiu de la Presidència de la Generalitat.
El desembre de 1975 actuà com a representant de l'Assemblea de
Catalunya a la capital francesa. També s'encarregà de les relacions
europees de Convergència Socialista i estigué en contacte amb les
plataformes unitàries de l'oposició espanyola a l'exili.
Tornà a Barcelona el 15 de setembre de 1976 i el novembre participà
en la fundació del Partit Socialista de Catalunya-Congrés en la que fou
nomenat membre del Consell General i des d'on promogué la unitat amb el
Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament. El 15 de juny de 1977
treballà per la candidatura conjunta per al Senat, l'Entesa dels
Catalans, però l'1 de novembre del mateix any escriví un article a l'Avui, "L'hora dels relleus",
on anuncià la seva retirada política: se sentia un lluitador ja gran i
defensava la necessitat de donar pas a les generacions més joves.
A poc a poc anà reduint la seva activitat política i es dedicà
gairebé de forma exclusiva fins al juliol de 1978 a la direcció de L'Hora Socialista,
tot i així, el juliol de 1978 participà en la fundació del Partit dels
Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). Morí poc després víctima d'un
infart de miocardi.
Col·leccions
Diccionari Biogràfic Figures destacades del socialisme català
Manuscrits Reflexions sobre el Socialisme de socialistes ja desapareguts
Butlletí Informació i difusió de materials i activitats de l'Arxiu
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 934 955 447
Financiado por el Ministerio de Cultura y Deporte
