Arxiu Històric del Socialisme Català

Publicacions Activitats

Diccionari Biogràfic

Gerhard Ottenwälder, Carles

(Valls, 1899 – Mèxic D.F., desembre de 1976)

De mare alsaciana i pare suís, cursà l'escola primària a la seva ciutat natal. Marxà a fer la primera part dels estudis secundaris a la Suïssa alemanya, que completà a l'Escola Alemanya de Barcelona i féu també un parell d'anys d'estudis a l'École Supérieure de Commerce de Neuchâtel. En acabar s'establí a Valls, on col·laborà en el negoci d'exportacions de vins del seu pare, mentre aprofità per estudiar Dret a la Universitat de Múrcia.

Als setze anys ingressà a l'Associació Catalanista de Valls, de la qual se'n separà després per discrepàncies en els mètodes d'actuació. Durant la Dictadura de Primo de Rivera milità a Acció Catalana i el 1927 es casà amb Teresa Hortet. El gener de 1931 participà en la creació del setmanari Lluita, on col·laborà de manera assídua en els anys posteriors.

Des de Valls treballà per aconseguir un únic front d'esquerres en les eleccions municipals del 12 abril de 1931. Pocs mesos després del 14 d'abril de 1931 entrà en contacte amb la Unió Socialista de Catalunya (USC), però no hi ingressà fins el 4 de març de 1932, moment en què causà baixa a Acció Catalana i constituí una secció de la USC a Valls. Sota les sigles d'aquesta formació resultà elegit Diputat per la circumscripció de Tarragona a les eleccions al Parlament de Catalunya el 20 de novembre de 1932, on fou Secretari de la Mesa del Parlament.

Fidel al seu ideari socialdemòcrata liberal, fou contrari a la fusió de forces polítiques que donaria lloc al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) el juliol de 1936. Però un cop consolidat el projecte no se'n separà, car creia hi havia d'altres prioritats, si bé en restà lleugerament al marge.

Durant la Guerra Civil espanyola ocupà diversos càrrecs. L'agost de 1936 fou nomenat Comissari de la Generalitat de Catalunya al monestir de Montserrat en substitució de Joan Puig i Ferreter, càrrec que exercí fins el final de la Guerra. La seva tasca consistia en assegurar la conservació del monestir i del seu patrimoni cultural i artístic i l'organització del funcionament dels diferents serveis que aquest acollí al llarg de la Guerra. Paral·lelament, rebé diversos nomenaments menors als quals només pogué dedicar-se, en el millor dels casos, de manera parcial: el 19 de gener de 1937 fou designat vocal del Patronat de la Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès en representació de la Conselleria de Cultura i el 27 d'agost del mateix any fou president de l'Organisme Consultiu de la Fusta. El 3 de setembre de 1937 fou nomenat magistrat de l'Audiència Territorial de Barcelona i agregat en comissió de serveis al Departament de Justícia. Un mes més tard fou designat magistrat suplent del Tribunal Especial d'Espionatge i Alta Traïció de Catalunya. El 5 de desembre de 1938 fou nomenat amb caràcter interí Cap de Negociat de 1ª del Departament d'Economia i cinc dies després, el 10 de desembre, representant del Departament d'Economia en la Sala de Reclamacions d'Estrangers del Tribunal de Cassació de Catalunya.

En acabar la guerra, creuà la frontera francesa el 28 de gener de 1939 i s'establí a Nièvre a casa d'uns familiars. Després de l'entrada dels alemanys a França, marxà a Suïssa, on començà a escriure les seves memòries, Comissari de la Generalitat a Montserrat (1936-1939), que no foren publicades fins el 1982. El 1952 s'establí amb la seva família a Mèxic, on treballà com a traductor de francès, anglès i alemany per a diverses editorials. El 7 de maig de 1954 exercí com a secretari en la primera sessió del Parlament de Catalunya a l'exili, en la qual fou elegit membre de la Diputació Permanent del Parlament; tanmateix, les seves activitats polítiques a l'exili mexicà foren més aviat escasses.

PDF