El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

19/03/2013

Esmorzar Europeu amb Nuno Severiano Teixeira: Portugal i la crisi europea

El dilluns 18 de març, el CIDOB i el Consell Català del Moviment Europeu (CCME) van organitzar un esmorzar europeu amb el catedràtic de Relacions Internacionals  de la Universitat de Universitat Nova de Lisboa i ex ministre socialista portuguès, Nuno Teixeira, que va començar la seva intervenció defensant que per a Portugal, la integració europea havia estat central; per una banda, perquè la doble transició (post autoritarisme i post imperialisme) s'havia fet pel retorn al Portugal europeu i perquè el país, tot i ser tenir vocació atlàntica i orientada cap a les colònies, havia fet -amb la democràcia- una opció europea, de manera consensuada pels tres principals partits (PP, PSD, PS).

Va explicar que, a Portugal, europeïtzació i democratització havien esta cares de la mateixa moneda, ja que la democràcia havia donat legitimitat a l'europeïtzació. No obstant, va posar de manifest que la crisi actual havia canviat aquesta situació, i que recentment s'havia fragmentat el consens entre govern, partits polítics i societat civil, en l'àmbit de la política europea. En concret, va explicar que el PS havia trencat el consens pel que fa a la política europea amb el govern, arran de la seva gestió de la crisi.  

A grans trets, va explicar que Portugal havia evolucionat des de l'atlantisme fins a una posició euro atlàntica, més europeista en la política exterior i de defensa. I també va posar de relleu l'europeïtzació interna de la posició de Portugal l'àmbit de les relacions exteriors. Així, si bé en una primera fase, integració havia estat sinònim de convergència, a partir del 2000, aquesta s'havia convertit en sinònim de divergència i crisi.  

Teixeira va recordar que, al principi de la crisi, els tres grans partits havien signat el memoràndum i s'havia arribat a un consens sobre la sortida de la crisi. Així, tot i el canvi de govern a les eleccions, la oposició va recolzar el govern en l'execució del memoràndum, convertint-se aquesta en una solució dins el sistema democràtic.  

Malgrat tot, va incidir que aquest consens econòmic podria perjudicar el consens polític. De fet, es va referir a què la troika havia imposat l'austeritat i que, després de set exàmens, el balanç era molt negatiu, i que només destacava per una cosa positiva: Portugal havia tornat als mercats, i els tipus d'interès havien baixat. Ara bé, la recessió és gran, l'atur és com mai i les perspectives no són favorables (tampoc la capacitat d'assumir els objectius financers).  

Va destacar que aquest no és un problema només portuguès, perquè el país havia complert totes les indicacions i programes del memoràndum i que, malgrat els sacrificis, el dèficit estava en el doble del previst i la recessió en més del doble; l'empobriment era generalitzat i l'atur havia assolit la xifra inèdita del 18%, a banda de la crisi social. I aquesta situació -va afirmar- pot tenir greus conseqüències en el sistema polític.  

En concret, va explicar que, al principi, s'havien produït protestes controlades però que, en l'actualitat, es percebia un moviment de deslegitimació europea traduït en una davallada del suport al projecte europeu per part de l'opinió pública expressada en l'eurobaròmetre, que era sinònim del descrèdit de les institucions democràtiques i de la hostilitat envers la majoria política, fins al punt que ara l'europeïtzació era factor de deslegitimació de la democràcia.  

Va concloure que la solució havia de ser europea i va criticar el poder unipolar "al timó", afirmant que s'estava comprant temps fins a la solució europea.  

Com a exemples, va citar la renacionalització de la política exterior de Portugal, ja que, en aquests moments, estava en valor la relació amb els BRICs i Angola.  

A tall de recomanació, va proposar:

· Un Consell Europeu que digués que l'austeritat és necessària però no suficient, i que és imprescindible el creixement econòmic

· que alguns passos de la UE tinguin una narrativa diferent i crear alternatives entorn aquesta narrativa diferent

· que després del nou tractat que garanteix la disciplina pressupostaria, fos possible la mutualització del deute sobirà

· una Comissió més forta i més activa en aquesta crisi  

Finalment, va dir que tothom acceptaria el lideratge d'Alemanya si el país sabés exercir aquest lideratge -que implicava assumir el cost d'aquest lideratge-, i va remarcar que Espanya i Portugal havien de trobar el compromís entre França, Alemanya i Regne Unit, una nova narrativa pel futur de la UE, i fer aliances entorn aquesta narrativa. També, va destacar que la solució no podia ser país a país, sinó del conjunt de la UE. 

 

 

 

Activitats Realitzades


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

Informe social 2015. Adversitat social i desigualtats: diagnosi i alternatives
Col·lecció Informes

Sortir de l'atzucac. Reflexions des del socialisme
Papers de la Fundació

Transparència

Diari de Miquel Iceta

Economistas frente a la crisis

reformafederal.info

 

Segueix-nos

facebook
twitter

Nicaragua, 75, 4a planta
08029 Barcelona
fundacio@fcampalans.cat

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS