El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

03/03/2013

Què podem aprendre de Canadà i Escòcia?

Dijous 28 de febrer, el Col·legi d'Advocats de Barcelona organitzava la jornada "El futur de Catalunya", una jornada iniciada amb una conferència a càrrec de la professora titular de Dret Constitucional de la UB, Laura Díez Bueso, titulada "Què podem aprendre de Canadà i Escòcia?".

Aquesta ponència va començar centrada en el cas de Canadà. En concret, la professora Díez va comentar que al 1867, Canadà havia fet una constitució que creava un Estat Federal basat en una federació forta i unes províncies amb les competències que necessitava Quebec per desenvolupar la seva identitat. Per tant, no havia creat un Estat unitari per encabir la minoria catòlica i francòfona, i havia donat a totes les províncies les mateixes competències que Quebec.  

Fins al 1920, Quebec havia estat aïllat del propi Canadà i dels Estats Units per protegir els seus valors i la seva llengua pròpia; és a dir, no havia demanat més competències, però havia protegit "allò" seu. Ara bé, després que al 1960 experimentés una revolució tranquil·la, Quebec es va modernitzar i va demanar més competències a Canadà. En concret, Quebec va especificar que si se li donava a altres províncies, li era igual, però que ells sí que les volien. I amb aquesta premissa es va crear un federalisme simètric. En aquell moment va aparèixer el Partit Quebequès (PQ), portant la independència al seu programa, i va guanyar les eleccions al 1976, demanant un referèndum al 1980, on es va preguntar si el poble quebequès donava al govern de Quebec el mandat per negociar amb Canadà un acord. I aquest va donar com a resultat un 60% de votants pel no i un 40% pel sí, que feia que el PQ perdés el referèndum, i se'n derivaven reaccions polítiques. En primer lloc, el govern de Canadà va reformar la constitució en detriment de Quebec. I,en segon lloc, el PQ va perdre les següents eleccions, en les quals va guanyar suport el partit unionista, el Partit Liberal. I aquest partit va proposar una reforma de la Constitució per promoure més drets pel Quebec. Però aquesta proposta no va prosperar i també va perdre les eleccions, que va tornar a guanyar el PQ. Aleshores, el PQ va demanar de nou un referèndum que es va celebrar el 1995 amb la següent pregunta: està d'acord que Quebec sigui sobirà després que negociï un acord amb Canadà? Hi va participar el 99% de la població, i el resultat va ser d'un 50.6% pel no, i d'un 49.4% pel sí.  

Aleshores, Canadà va demanar al Tribunal Constitucional si Quebec podia secessionar-se unilateralment a través d'aquests referèndums. I el TC va emetre una sentència el 1998 en aquests termes:

· Quebec no es pot secessionar unilateralment del Canadà, i que per això, caldia la reforma de la Constitució de Canadà.

·  Si hi ha un referèndum en el futur, ha de tenir una pregunta clara i una majoria clara del sí. En aquest cas, Canadà estarà obligat a negociar amb Quebec.

En la seva intervenció, Díez va destacar que el TS es va basar en els següents principis, i no en la Constitució de Canadà:

· El principi democràtic fa que Quebec pugui decidir el seu futur

· El principi federal fa que Canadà tingui la obligació de negociar amb les altres províncies la seva secessió

· I tot això, en el marc legal i constitucional existent.

· Si Quebec negocia de bona fe, les possibilitats de reconeixement davant al comunitat internacional, augmentaran.

Després de la sentència, tant Canadà com Quebec van fer les seves pròpies lleis.

Per una banda, Canadà va aprovar la llei de la claredat:

· Una pregunta clara, a decidir per part del Parlament de Canadà: sobirania sí o sobirania no

· Quina majoria necessària? Ho decidirà el parlament de Canadà, un cop es coneguin els resultats de la consulta.

Així, Quebec no es va sentir satisfet amb aquesta llei, i li va donar resposta amb una altra, establint que la majoria necessària havia de ser la majoria simple, i que un 50% dels vots a favor del sí era suficient.  

Finalment, la ponent va comentar que, a partir d'aleshores, Canadà ha aprovat unes balances fiscals favorables a Quebec, que els han donat espai a fòrums internacionals (UNESCO), i que ha aparegut una nova generació política, que ha fet minvar molt l'interès per la independència.  

Pel que fa a Escòcia, la ponent va iniciar la seva explicació al  1998, amb láprovació per part de Westminster de la Devolution Act per la qual es donaven competències a Escòcia en matèria de drets socials, justícia, etc., però amb un escàs poder fiscal. Aviat el SNP guanyava les eleccions i Salmond esdevenia primer ministre. Per una banda, els unionistes consideraven que la Devolution Act donava poc poder fiscal, i apostaven per la devo plus, una expressió per la qual demanaven concedir més autonomia financera i pressupostaria a Escòcia. I Salmond, per la seva banda, proposava la devo max, una mena de concert econòmic per Escòcia.  

Al 2011, al Parlament Escocès guanyà per majoria absoluta el SNP i presentà un nou document a la ciutadania proposant un referèndum sobre si es volia la devo max o la independència "light", és a dir, mantenint els nexes amb el Regne Unit, amb la Corona, per mantenir la moneda i el mercat únic, el Banc d'Anglaterra, la pertinença a la UE i la unió cultural...

Aleshores, els unionistes de Cameron van mostrar-se en contra de la independència d'Escòcia, però acceptaren que hi hagués referèndum, tot i que volien que se celebrés ràpidament per evitar inestabilitat. I permetien només una pregunta. D'aquesta manera, els acords d'octubre de 2012 entre el govern britànic i escocès establiren que el parlament britànic transferiria la competència al parlament escocès per fer la llei del referèndum, i també la determinació de la data concreta, i l'edat dels votants. En canvi, demanaven que només es fes una pregunta clara, encara a decidir definitivament per la comissió electoral que supervisa aquests processos (Hauria de ser Escòcia un país independent?).

Per acabar, la ponent va aclarir que, ara mateix, entre un 20 i un 30% dels escocesos estan a favor de la independència, però que aquest percentatge va baixant. I que, el que realment fa por al Regne Unit no és el referèndum, sinó la devo max (el concert econòmic).

 

 

 

Activitats Realitzades


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

Informe social 2015. Adversitat social i desigualtats: diagnosi i alternatives
Col·lecció Informes

Sortir de l'atzucac. Reflexions des del socialisme
Papers de la Fundació

Transparència

Diari de Miquel Iceta

Economistas frente a la crisis

reformafederal.info

 

Segueix-nos

facebook
twitter

Nicaragua, 75, 4a planta
08029 Barcelona
fundacio@fcampalans.cat

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS