El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

20/09/2012

Malgrat tot, la solució continua sent més Europa

El dilluns 17 de setembre va visitar Barcelona l'eurodiputat Daniel Cohn-Bendit, en una conferència organitzada per la Fundació RBA i la Fundació Catalunya-Europa. 

Sovint, són molts el que pensen que la pau, la democràcia i la convivència són béns perennes i que sempre hem gaudit d'ells. L'inici de l'exposició de l'eurodiputat ens va recordar com al 1945, quan ell va néixer a cavall de França i Alemanya, els seus pares no haurien imaginat ni tant sols la meitat del que hem viscut posteriorment. El simple fet de transitar com a persona entre Espanya i Suècia sense cap frontera i sense més permís que un document d'identitat, ja és una utopia feta realitat.

L'Europa feixista, comunista, colonialista ha estat canviada per una Europa en pau i en democràcia, per un projecte que no es basa en l'hegemonia d'un sobre l'altre (error que van cometre Napoleó i tants altres). El mateix podríem aplicar sense gaire esforç a la història espanyola del segle XX.  

És palès que el projecte europeu es troba en un creuament de camins decisiu i que té problemes. Els èxits assolits des de la signatura del Tractat de Maastricht, es veuen enterbolit per nombrosos errors de disseny originals, el més rellevant dels quals va ser no preveure la governança de la Unió Econòmica i Monetària.  


Europa davant un món global
 

Malgrat aquesta situació, Daniel Cohn-Bendit va exposar de forma clara i vehement que la UE és l'única forma que els països i els ciutadans europeus tenen d'enfrontar-se al món global. Es fa impensable sobreviure a la crisi amb les monedes nacionals o pensar que els nostres països tindran cap pes per separat d'aquí a 30 anys, quan probablement cap d'ells estigui ni tant sols al G8. Si volem reconquerir la sobirania sobre les nostres vides i no deixar-la als mercats, l'únic projecte viable és l'europeu. Aquesta és la sobirania real avui. Només la UE garanteix solucions a la crisi. És un procés difícil, però possible. La regulació de la globalització no pot tenir respostes nacionals: l'OMC ha d'incloure els drets laborals i el medi ambient en els seus acords, la regulació bancària ha de ser europea, cal respondre ràpidament a crisis militars i humanitàries arreu del planeta, etc.  

En definitiva, la política de la UE ha de superar les seves cotilles nacionals.
 

Avui, el repte més gran que té al seu davant la UE és la crisi econòmica. Cal que els països i les seves societats es conscienciïn de que l'únic que els enforteix és la col·laboració i el projecte comú. Tot sovint, Alemanya és criticada pel paper que està jugant com a paladí de l'austeritat. Des de la resta de països hem de convèncer no al Govern alemany, sinó a la societat alemanya que la solució és europea. Alemanya va finançar la seva reunificació amb un cost molt elevat. Ara estem demanant que financi la crisi de la UE. Cal persuadir la societat alemanya de que això serà beneficiós per a tothom. L'única sortida a la crisi és un acord a la UE, un acord amb la societat alemanya perquè digui sí al rellançament econòmic.  

Totes les societats nacionals són egoistes per natura
. (Ho estem veient aquests darrers dies aquí al nostre país). Cal treballar per crear un clima de responsabilitat comú. El paquet fiscal aprovat pel Consell Europeu no és bo, però avança en la bona direcció. El següent torn serà el de les polítiques de creixement. Encara són insuficients, però la porta ja està oberta.  

Implementar polítiques de creixement a nivell nacional ha esdevingut impossible. Cal treballar perquè les perspectives 2014-2020 de la UE assumeixin aquestes polítiques. El pressupost de la UE és només  l'1% del seu PIB, una xifra insuficient i poc eficaç. La UE ha de dotar-se ja de recursos propis com la taxa sobre les transaccions financeres, la taxa sobre el carboni (a productes i importacions) i altres taxes com podria ser la taxa per facturació d'Internet i telefonia (en la qual bastaria un exigu 0,1% de tipus impositiu).  

Cohn Bendit va posar un exemple clarificador i no gaire conegut. El pressupost federal dels EE.UU. és una eina força recent. El va instituir F.D. Roosevelt al 1930, quan va arribar a l'1% del PIB de la Unió. Actualment arriba al 27% del PIB (en un país on el sector públic té un paper més reduït que a Europa).  


La democratització de la Unió Europea
 

Finalment, el líder ecologista va centrar-se en com resoldre la manca de democràcia de la UE. Dotar a la Unió d'una estructura veritablement federal i fer-la visible a tots els seus ciutadans esdevé una qüestió vital. Per fer-ho, les eleccions i els referèndums d'àmbit europeu són eines essencials. Segons ell, és el moment de que les eleccions europeus vagin més enllà de llistes tancades nacionals, per esdevenir transnacionals i ser decisòries per triar el President de la Comissió Europea. Al 2014 tindrem ja les primeres mostres.

Paral·lelament, la UE s'hauria de dotar d'un text constitutiu breu i clar, de poques pàgines i amb principis bàsics. Així s'evitaria el repetit error de grans tractats que es dilaten en processos eterns i opacs d'elaboració i aprovació. No hi ha pressa es podria trigar uns anys a fer-lo, però hauria de ser referendat a nivell europeu, comptant amb una doble majoria de població i països. Aquest referèndum seria una oportunitat pels països que l'aprovin i també pels que no l'aprovin. Si algun Estat no ho aprovés i volgués marxar, podria fer-ho. Cohn-Bendit va afirmar que permetria al Regne Unit triar entre ser el 27è Estat de la UE o el 51è dels EE.UU.  

Altres elements a treballar serien dotar a la Unió Europea d'unes Forces Armades comunes, el major estalvi que podrien fer els Estats, o construir una veritable diplomàcia comuna, amb presència única als organismes internacionals i amb la reducció de les ambaixades nacionals. Segons ell, tenir 27 ambaixades a Kuala Lumpur, no aporta ja valor als Estats Membres de la Unió.  


Conclusions
 

Davant de la percepció general de que la UE no funciona o va malament, contraposa una visió de present i de futur engrescadora, i el que és encara millor, una visió factible i eficaç. 

En paraules seves, "els Estats Units d'Europa seran una realitat d'aquí a 50 anys. L'Europa dels Estats-nació s'ha acabat".



Autor: Raül Blanco

 

 

 

Activitats Realitzades


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

Informe social 2015. Adversitat social i desigualtats: diagnosi i alternatives
Col·lecció Informes

Sortir de l'atzucac. Reflexions des del socialisme
Papers de la Fundació

Transparència

Diari de Miquel Iceta

Economistas frente a la crisis

reformafederal.info

 

Segueix-nos

facebook
twitter

Nicaragua, 75, 4a planta
08029 Barcelona
fundacio@fcampalans.cat

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS