El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

22/06/2012

Call to Europe

La Fundació Rafael Campalans va participar la setmana passada, a Brussel·les, a la segona edició del Call to Europe, una conferència anual sobre l'estat de la Unió Europea (UE) organitzada per la Fundació Europea d'Estudis Progressistes (FEPS), de la qual la Fundació Rafael Campalans és membre.

Enguany, la conferència s'ha dedicat a analitzar el paper d'Europa al món i, en concret, s'ha centrat en la cooperació entre la Unió Europea i Àfrica per al reforçament de les polítiques de seguretat a Àfrica, el en soft power europeu, debatent des d'una perspectiva progressista quina política exterior i de seguretat per a la Unió Europea, i en els seus reptes, parant especial atenció a la política de veïnatge.  

Dijous 21 de juny, el programa de la conferència va ser presentat pel secretari general de la FEPS, Ernst Stetter, i formalment inaugurada pel president de la FEPS i ex primer ministre italià, Massimo D'Alema, que va definir el soft power com la combinació entre la voluntat política i l'èxit econòmic, i va fer referència al qüestionament, per part de potències mundials emergents, de la primacia dels valors i normes europeus. D'Alema va reconèixer el paper dels partits islamistes moderats a la regió Mediterrània, i va parlar del lent i desigual desenvolupament mundial.  

La primera taula es va centrar en l'anàlisi de la cooperació entre la UE i la Unió Africana en la construcció d'una arquitectura de pau i seguretat al continent, i va destacar que s'havien fet molts esforços en el manteniment de la pau però que calia reforçar-los en la prevenció de conflictes. El vicepresident de l'Instituto Affairi Internazionali (IAI) de Roma, Gianni Bonvicini, va destacar la importància de la cooperació i del diàleg polític, del capacity building a llarg termini, i de la voluntat política i del finançament d'aquesta cooperació de manera sostinguda en el temps. També van intervenir en aquest debat Nicoletta Pirozzi, responsable de la gestió de crisis i planificació del Servei d'Acció Exterior de la UE, i Pia Locatelli, presidenta de la Internacional Socialista de les Dones. Aquesta sessió va acabar amb una intervenció de l'ex president de Maurici i membre fundador del Fòrum Africà, Karl A. Offmann, que va demanar un tracte entre iguals per a un millor partenariat entre la Unió Europea i Àfrica, que es basés en la no imposició de condicions ja que "ni a Xina ni a Índia se'ls hi exigeixen", va dir.  

A la tarda, la segona sessió va ser inaugurada pel predient del Partit Socialista Europeu i ex primer ministre búlgar, Sergei Stanishev, que va esmentar el canvi que la crisi econòmica havia imposat en les relacions i reptes de la Unió Europea en l'àmbit de la política exterior, i la sensació d'afebliment que la UE patia arran de la crisi, també en termes d'imatge en el món. Va expressar el seu convenciment que la UE havia d'afrontar el repte que havia suposat la primavera àrab, i que calia continuar l'ampliació cap als Balcans ja que, sense perspectiva d'entrada a la UE, aquests països no evolucionarien tan favorablement. Finalment, va destacat que Estats Units, amb una política al desenvolupament semblant a l'europea, aconseguien més efectivitat. La sessió la va tancar la presidenta del PSE de les Dones i diputada al Parlament Europeu, Zita Gurmai, i l'ex president de Xile, Ricardo Lagos, que va destacar l'increïble exemple que havia demostrat la UE al món amb el seu procés d'integració. Va comentar que el seu soft power depenia de com solucionés la crisi de l'euro, i que Europa no tindria realment poder fins que no fos capaç d'influir Estats Units. Finalment, va destacar que les polítiques migratòries no podien ser polítiques "nacionals" sinó supranacionals, en tractar-se d'un fenomen global.   

L'endemà, divendres 22 de juny, la darrera sessió va ser inaugurada pel Comissari d'Ocupació i Afers Socials, Lazló Andor, i a continuació, es va tractar la política de veïnatge en la seva dimensió oriental i sud, amb la participació, entre d'altres, d'Amre Moussa, ex secretari general de la Lliga Àrab, ex ministre d'Afers Exteriors i candidat a la presidència a Egipte, que va tranquil·litzar l'auditori afirmant que es consolidaria la democràcia al seu país i que no hi havia marxa enrere a la revolució, o Nabil Shaath, ex ministre d'Exteriors de l'Autoritat Nacional Palestina, que va qüestionar l'eficàcia del Quartet, i va dir que la comunitat palestina havia renunciat a la justícia absoluta i s'havia conformat amb la justícia possible, per influència de la comunitat internacional. En aquest debat, es va posar de manifest les dures condicions que s'exigeixen als països candidats a accedir a la UE i la dificultat de fer complir aquestes condicions un cop s'esdevé membre. També, la diputada al Parlament Europeu, Vernoique de Keyser, va reconèixer que la UE havia privilegiat l'estabilitat per sobre de la democràcia, però va recordar que sense aquesta no podia haver-hi una estabilitat durable. I va parlar de l'estratègia europea "more for more", per la qual s'ofereix mes cooperació als països del sud de la Mediterrània a canvi de més reformes en un sentit democratitzador (condicionalitat política).  

Les conclusions d'aquesta taula van anar a càrrec del president del Grup dels Socialistes & Demòcrates del Parlament Europeu, Hannes Swoboda, que va aconsellar combinar la lluita per la defensa i compliment dels drets i llibertats fonamentals amb la "realpolitik", especialment per poder parlar amb lideratges mundials de la talla del xinès.  

Finalment, la conferència va ser clausurada oficialment per Mani Shanka Aiylar, ex ministre, ex diputat i ex ambaixador de la Índia a la UE, Massimo D'Alema, Lazlo Kovacs, Ricardo Lagos, Amre Moussa, Karl A. Offmann, i Hubert Vedrine, ex ministre d'Exteriors de França. Majoritàriament, els ex ministres es van mostrar favorables a l'entrada de Turquia a la UE, i van apuntar la necessitat d'Europa d'aconseguir superar els problemes econòmics actuals i mantenir el model econòmic i de benestar que li és propi, així com de participar activament en la resolució dels conflictes mundials. Per últim, van animar els actuals líders europeus a pensar en l'Europa del futur, de després de la crisi.

Dimecres, 20 de juny, la representació de la Fundació Rafael Campalans va participar a l'Assemblea General Anual de la FEPS, que també va tenir lloc a Brussel·les.
 

Per a més informació, podeu consultar: http://www.feps-europe.eu/en/call-to-europe   

 

 

 

Activitats Realitzades


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

Informe social 2015. Adversitat social i desigualtats: diagnosi i alternatives
Col·lecció Informes

Sortir de l'atzucac. Reflexions des del socialisme
Papers de la Fundació

Transparència

Diari de Miquel Iceta

Economistas frente a la crisis

reformafederal.info

 

Segueix-nos

facebook
twitter

Nicaragua, 75, 4a planta
08029 Barcelona
fundacio@fcampalans.cat

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS