El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

04/06/2010

Isidre Molas: “Espanya és un estat compost de nacions que volen viure juntes, amb independència de com entenen uns i altres el concepte de nació”

La Fundació Rafael Campalans, la Sectorial d'Universitats, Recerca i Innovació del PSC, i l'Agrupació Temàtica d'Educació i Universitats (ATEU) de la Federació de Barcelona del PSC van organitzar, dimecres dia 3 de juny, la conferència Catalunya i Espanya: l'encaix per la via del federalisme.

L'acte va ser introduït per Pere Navarro, secretari d'Universitats i Recerca de l'Executiva Nacional del PSC i alcalde de Terrassa que, en la seva breu intervenció, va destacar la idoneïtat del moment escollit per realitzar l'acte, ja que "les relacions entre Catalunya i Espanya necessiten, en aquests moments de tensió, noves idees per avançar de forma conjunta".

El professor d'Història Contemporània de la UOC, Joan Fuster, va fer les presentacions i va demanar als ponents que busquessin un discurs de futur, "una mirada més enllà del present més immediat".

Daniel Fernández, diputat i secretari general adjunt del Grup Parlamentari Socialista al Congrés dels Diputats, va una elaborar una exposició dividida en tres grans eixos. En primer lloc, fer una reflexió conceptual al voltant del federalisme, tot destacant que el federalisme, tal i com l'entenem a Catalunya, "va més enllà del concepte jurídic, és un concepte global", i en canvi, a Espanya, no existeix aquest federalisme com atmosfera. Citant Miquel Iceta, "a Espanya hi ha alguns que són federalistes i no ho saben, i hi ha que es defineixen com a tal i no ho són". Tot seguit, va defensar que el model de les autonomies actual, si bé podria considerar-se federal, és un federalisme ajustat a les nostres necessitats però on hi manquen instruments de cooperació i coordinació, que només seran possibles si es desenvolupen plenament els estatuts de segona generació.

Finalment, Daniel Fernández va posar l'èmfasi en la idea que "més enllà d'un federalisme formal, cal començar una lluita cultural per promoure una veritable cultura federal, i aquesta lluita s'ha de fer amb ambició, no només a Espanya, sinó també a Catalunya, perquè estem lluitant contra una ofensiva regressiva que actua a dos fronts diferents: per un costat, a Catalunya i Euskadi, on hi ha un nacionalisme, que tot i haver creat i desenvolupat l'estat de les autonomies, ara renuncia d'aquest projecte i avança cap al sobiranisme; i, per altra banda, la dreta espanyola, representada pel Partit Popular, defensa una visió constitucional que frena el desenvolupament de les CCAA, prioritzant una visió centralista de l'Estat".

Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Girona, va començar la seva intervenció enunciant els cinc elements necessaris per a que un estat federal efectivament funcioni: regles, representació, recursos, reconeixement i aptituds. Previ a la creació efectiva d'un estat federal, va dir, "cal que decidim cap on volem anar". Segons el catedràtic de Dret Constitucional, "el perill és que fins ara hem anat callant davant la doctrina que s'ha d'anar cap al federalisme cooperatiu, on les competències exclusives no valen per res, i no podem abandonar la reivindicació; si s'abandona la reivindicació de competències per part d'algun nivell de l'estat, és que algú no està fent la seva feina".

Segons Enoch Albertí, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, hi ha un problema previ a l'encaix Catalunya-Espanya, i és que per alguns, aquest problema d'encaix no existeix i, "si no tenim un diagnòstic compartit, la solució difícilment ho serà". Aquesta acceptació o no del problema, afirma Albertí,  no és l'únic repte inicial a solucionar. Segons el catedràtic, a Catalunya i a Espanya tenim conceptes diferents del què és un estat federal, doncs Espanya no té una tradició federal, i la concepció de l'estat de les autonomies no és un estat federal, ni pel disseny del sistema ni pel seu funcionament. Així, segons Albertí, "per arribar a ser un estat federal calen les següents condicions prèvies: que ens posem d'acord en quins són els poders de l'estat, i, per tant, que les CCAA reconeguin que existeix un estat i respectin la seva legitimitat; que es reconegui i respecti l'autogovern de les CCAA -això implica acceptar que tinguin poders decisoris finals sobre determinades polítiques- i, alhora, instal·lar el concepte d'igualtat federal. Són necessàries també, relacions i mecanismes de cooperació i coordinació, limitant clarament les responsabilitats a partir d'institucions federals com el Senat, la Conferència de Presidents i les conferències sectorials i, finalment, i fonamental, aquest estat federal s'ha de crear sobre la base de l'acceptació i el reconeixement de la diversitat.

Isidre Molas, president del PSC i de la Fundació Rafael Campalans, va realitzar una intervenció molt menys jurídica que els seus companys de taula, definint el federalisme com "una creença, un valor amb una vessant política". Segons Molas, "el federalisme és un ideari, una forma d'entendre la convivència que avarca des de les relacions d'un grup de persones fins la reunió de tots els éssers humans; és la base de la convivència de persones diferents, que volen viure juntes, sent diferents". Per tant, l'objectiu a assolir passa per trobar un poder polític, més enllà de les fronteres i els estats, que preservi la llibertat de les persones i asseguri la prosperitat dels individus. Segons Molas, "aquest és un objectiu ambiciós, que apunta lluny, però és que la política és, precisament, apuntar lluny". Per assolir aquest objectiu però, "és imprescindible difondre la cultura federal per enfrontar-se a aquell pensament homogeni que considera la diferència un problema, i cal construir i avançar en una societat que està orgullosa de les seves diferències."

Aquesta cultura s'ha de difondre dins i fora de Catalunya a partir d'un objectiu històric, que és fer entendre que "Espanya és un estat compost de nacions que volen viure juntes, amb independència de com entenen uns i altres el concepte de nació". Aquest objectiu històric però, només s'assolirà si es troben aliats per aconseguir-lo, ja siguin amics de cap, de cor o de conveniència.

(Fotògraf: Jordi Play)

 

 

 

Activitats Realitzades


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

Informe social 2015. Adversitat social i desigualtats: diagnosi i alternatives
Col·lecció Informes

Sortir de l'atzucac. Reflexions des del socialisme
Papers de la Fundació

Transparència

Diari de Miquel Iceta

Economistas frente a la crisis

reformafederal.info

 

Segueix-nos

facebook
twitter

Nicaragua, 75, 4a planta
08029 Barcelona
fundacio@fcampalans.cat

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS